Carmen Amaya

carmen amayaCarmen Amaya, “La Capitana”, és la bailaora de flamenc més gran de tots els temps. Bailaora, cantant i actriu,  va néixer el 2 de novembre del 1918 a les barraques del Somorrostro (Barcelona), en el sí d’una família gitana amb gran tradició flamenca. El seu pare, Francisco Amaya “El Chino”, es guanyava la vida tocant la guitarra per les tavernes. Quan la Carmen tenia tan sols 4 anys va començar a sortir amb el seu pare, cantant i ballant mentre ell tocava la guitarra.

L’empresari José Sampere la va veure i la va portar al Teatre Español de Barcelona, però pel fet que era una nena hi havia problemes legals perquè pogués actuar i suposadament van mentir sobre la seva edat, amb la qual cosa en algunes fonts consta que va néixer al 1913.

És durant aquests anys quan debuta en diversos locals de Barcelona, entre ells El Molino.

Sebastià Gasch escriu la primera crònica sobre l’artista al semanari “Mirador” al 1929: “Imagínense ustedes a una gitanilla de unos catorce años de edad sentada en una silla sobre el tablao. Carmencita permanece impasible y estatuaria, altiva y noble, con indecible nobleza racial, hermética, ausente, inatenta a todo cuanto sucede a su alrededor, solita con su inspiración, en una actitud tremendamente hierática, para permitir que el alma se eleve hacia regiones inaccesibles. (…) De pronto un brinco. Y la gitanilla bailaba. Lo indescriptible. Alma. Alma pura. El sentimiento hecho carne. El tablao vibraba con inaudita brutalidad e increíble precisión. La Capitana era un producto bruto de la Naturaleza. Como todos los gitanos, ya debía haber nacido bailando. Era la antiescuela, la antiacademia. Todo cuanto sabía ya debía saberlo al nacer. Prontamente, sentíase subyugado, trastornado, dominado el espectador por la enérgica convicción del rostro de La Capitana, por sus feroces dislocaciones de caderas, por la bravura de sus piruetas y la fiereza de sus vueltas quebradas, cuyo ardor animal corría pareja con la pasmosa exactitud con que las ejecutaba. Todavía están registrados en nuestra memoria cual placas indelebles la rabiosa batería de sus tacones y el juego inconstante de sus brazos, que ora levantábanse, excitados, ora desplomábanse, rendidos, abandonados, muertos, suavemente movidos por los hombros. Lo que más honda impresión nos causaba al verla bailar era su nervio, que la crispaba en dramáticas contorsiones, su sangre, su violencia, su salvaje impetuosidad de bailadora de casta

És també en aquesta època quan Vicente Escudero la va veure ballar, i va assegurar que Carmen Amaya revolucionaria el ball flamenc, perquè “era la síntesi de dos grans estils: el de la bailaora antiga i l’estil trepidant del bailaor en les seves variacions de peus”.

Al 1935 actua al teatre Coliseum de Madrid, la qual cosa suposa la seva consagració a nivell nacional i li obre les portes del cine, aconseguint un paper a “La hija de Juan Simón” i saltant a la fama amb el seu paper protagonista a “María de la O“.

Al 1936, en esclatar la Guerra Civil, decideix marxar-se amb la seva família i embarca cap a l’Argentina, on aconsegueix un èxit tan gran que decideix quedar-se, viatjant per tot el continent i actuant als principals escenaris americans i europeus, donant a conèixer el flamenc fora d’Espanya. Destaquem la seva actuació al Carnegie Hall de Nova York i a la Casa Blanca, davant el President Roosvelt.

Carmen Amaya va ser portada de multitud de revistes i les personalitats més importants del món de l’art i la cultura van caure rendits als seus peus. Des de 1942 es va convertir en una de les atraccions més grans de Hollywood. Va interpretar una versió de El Amor Brujo de Manuel de Falla al Hollywood Bowl, davant 20.000 persones, amb l’Orquestra Filarmonica.

Va viatjar a París i Londres. En un dels seus viatges a Londres va actuar per a la reina Isabel. L’endemà, la portada de The Times mostrava un titular que parla per si mateix: “Dues reines cara a cara“.

Al 1947 va tornar a Espanya, ja convertida en una estrella incontestable. Els seus anys a Amèrica i Europa li havien servit per a perfeccionar el seu art i perquè la seva fama creixés a nivell mundial.

Al 1952 es va casar amb el guitarrista Juan Antonio Agüero, membre de la seva companyia, un “payo” d’una distingida família de Santander, amb el qual va viure una veritable història d’amor.

carmen amayaDurant el rodatge de la seva última pel·lícula, “Los Tarantos”, a la primavera del 1963, la malaltia renal incurable que patia es va veure agreujada, malgrat la qual cosa va acabar el rodatge. Durant una actuació a l’agost del mateix any, Carmen no va poder acabar la seva actuació. Estava ballant un dels seus números, quan de sobte li va dir al Batista: “Andrés, terminamos“.

La seva mort el 19 de novembre de 1963, a la seva casa de Begur, va suposar una gran pèrdua no només per al flamenc, sinó per al món del ball en general. “La Capitana”, com se la coneixia, es va convertir en mite, i continua sent avui dia la figura més important del ball flamenc de tots els temps. Ningú abans va ballar com ella. I, de moment, ningú ha ballat com ella.

Al 1964 els mestres León i Solano van compondre la cobla Aquella Carmen dedicada a la memòria de la Carmen Amaya, que deia: “Se murió Carmen Amaya, y España entera lloró”.

Al 1988 es va crear al Poble Espanyol de Barcelona el “Tablao de Carmen” com a homenatge a Carmen Amaya en el mateix lloc on va ballar per al rei d’Espanya, Alfonso XIII, durant la inauguració de l’Exposició Internacional de 1929. El Tablao de Carmen exposa part del llegat fotogràfic de Carmen Amaya.

Leave a Reply

*

Col.laboradors

Contacte

Telèfon 93 205 51 11
E-mail: info@elmolinobcn.com
Formulari

On som?

C/Vila i Vilà, 99
08004 - Barcelona
Metro Línies 2 i 3, parada “Paral·lel”
Bus 21, 88, 91, 121, D20, H14, V11, N0 i N6
Veure a Google Maps

Social media

  • Youtube
  • Instagram
  • Linkedin
  • Rss

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR