Mísia

Mísia

Mísia

© C. B. Aragao

Nascuda a Porto (Portugal), de mare catalana i pare portuguès, Mísia es va traslladar a Barcelona de ben joveneta, on va treballar a El Molino, tal i com ho havien fet abans la seva àvia i la seva mare.

Durant anys Mísia prova diferents gèneres artístics, canta en diverses llengües i estils, i actua en diferents locals de la “movida” madrilenya. De mica en mica va consolidant una mirada pròpia sobre les seves arrels culturals i sobre el fado, fins que finalment la saudade la porta novament al seu Portugal natal.

Decidida a valorar aquest gènere de música urbana, Mísia comença a treballar a Lisboa amb grans compositors, lletristes i poetes, i actua amb gran èxit a les grans capitals europees. Des de 1991 ha publicat més de 10 discs, destacant entre ells Ritual (2001), en el qual mima com mai el fado més tradicional, i Canto (2003), on apareix la Mísia més profunda i captivadora.

Mísia va néixer a Porto, on va viure fins al final de la seva adolescència. Motius familiars l’obliguen a interrompre els seus estudis i instal·lar-se a Barcelona, on pren contacte amb noves expressions artístiques. Filla d’una família de marcats contrastos socioculturals, és la tercera generació d’artistes per línia materna que ha treballat a El Molino: “La meva àvia, Lolita Vélez, i la meva mare, Luisita Vélez, van treballar a El Molino, i jo, Susana Vélez també“.

De la seva mare i de la seva àvia va heretar la fascinació pel món de l’espectacle: “Vaig venir a Barcelona als 18 anys seguint a la meva iaia; vivíem en el barri xinès i mentre esperava la convalidació dels estudis vaig començar a treballar a El Molino.” “Em vaig criar en un món de dones. Em fascinava el món de la meva mare, una gran artista, com la meva àvia. I vaig entrar en aquell món del Paral.lel, de Johnson, Pipper, el Diamant Blanc.”

Al mateix temps la distància i la saudade comencen a consolidar una mirada pròpia sobre les seves arrels culturals. Sempre reapareix la memòria del fado (i de les seves primeres experiències en les “cases de fado” de Porto), perfilant-se com una força inspiradora i, més tard, una vocació. En sordina inicia un viatge interior lluny de Portugal.

Mentrestant, Mísia actua en diversos programes de televisió, canta en diversos estils, en diferents idiomes, en diferents locals de la “moguda” madrilenya. Prova una mica de tot, veient encara la professió com un excitant modus vivendi familiar. D’aquests anys, rics en anònimes experiències artístiques, vivències bohèmies i dificultats econòmiques, Mísia guarda memòria i un útil aprenentatge de l’escenari, sense oblidar un especial afecte per les pensions i els trens…

En 1990, el seu viatge interior té com destinació final el fado i la tornada a Portugal. Decidida a valorar aquest gènere de música urbana, temporalment caigut en desgràcia cultural i comercial després de la Revolució dels Clavells (1974), Mísia comença a treballar a Lisboa amb músics, compositors, lletristes i poetes: “Estar lluny de Portugal va ser el que em va fer cantar fados. Vaig tornar a Lisboa i vaig començar a poc a poc a trucar a les portes. Alguns poetes em van fer poemes i vaig anar conformant un repertori propi.

Mísia va presentar després “Ritual“, el seu sisè treball d’estudi, on acarona com mai el fado més tradicional (guitarra portuguesa, viola de fado i baix acústic). Amb textos en la seva majoria escrits per lletristes i gravat en “takes sencers”, com es feia fa cinquanta anys, “Ritual” conté a més dos treballs inèdits de Carlos Gonçalves, el gran compositor i acompanyant d’Amalia Rodrigues.

En el seu disc “Canto” ens trobem amb una Mísia profunda, autèntica i captivadora. És un àlbum on canta composicions del gran Carlos Paredes, recentment mort, i on Misia es lliura totalment, sense artificis tècnics o gratuïtes acrobàcies vocals.

Al 2005, arriba “Drama Box“, el seu esperat treball, en el qual sorpren a propis i estranys amb la seva genial interpretació, en portuguès i espanyol. Veritable sentiment.

I al 2013, coincidint amb el 3er aniversari de El Molino, presenta el seu disc “Delikatessen – Café Concerto“, amb músiques portugueses dels anys 50, tangos, boleros, ‘chanson’ francesa i fins i tot cobla, impregnats d’aires cabareters, que segons la pròpia Mísia és “un menú de cançons, moltes d’elles del món del cinema i amb un lleuger sabor kitsch. Com li succeeix a tot bon plat, necessita amanir-ho poc. En aquest cas, el arranjaments, la direcció musical i l’acompanyament a càrrec del mestre napolità Fabrizio Romano.”

Més informació a la seva web: Misia-online

Leave a Reply

*

Col.laboradors

Contacte

Telèfon 93 205 51 11
E-mail: info@elmolinobcn.com
Formulari

On som?

C/Vila i Vilà, 99
08004 - Barcelona
Metro Línies 2 i 3, parada “Paral·lel”
Bus 21, 88, 91, 121, D20, H14, V11, N0 i N6
Veure a Google Maps

Social media

  • Youtube
  • Instagram
  • Linkedin
  • Rss

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR