El VII Festival de Burlesque, a tota màquina

Ja són set les edicions que aquesta casa meva celebra del Festival de Burlesque i no va poder començar millor. Vam tenir, per a la meva alegria, el retorn a casa d’una filla pròdiga, Chiqui Martí, a qui veient-la actuar no m’estranya que li tragués un copyright al Strip-art. El que ella fa no ho pot fer qualsevol persona. Va sortir en gran, com les estrelles, però es va comportar com qui és: una treballadora autèntica que s’ha guanyat a pols cadascú dels aplaudiments i els elogis que li va dedicar el públic moliner i aquest esperit, que no té cos ni mans, però sap veure una treballadora dedicada a mil metres de distància. Chiqui va fer tres números que quedaran per sempre a les retines del públic barceloní, i no seré jo qui els reveli els detalls perquè el més important d’aquesta catalana amb el cabell del color del foc és que sempre sorprèn. Són perfectes el seu cos, el seu somriure generós i convençut i la fúria amb què mou cada múscul del seu perfecte cos. Sí us diré que va pujar al cèrcol i va ballar sobre ell com si fos fàcil, fonent la seva carn i el seu ésser amb l’instrument en el qual es va penjar, va ballar i es va treure la roba deixant sense respiració el respectable.

Scarlett Martini, la nostra italiana més estimada, va demostrar perquè les seves carns blanques i el seu burlesque reposat i elegant l’han convertit en la 2 del gènere a Europa. Al seu primer número va jugar amb el suspens i l’humor, va posar en pràctica els seus dots interpretatius lligada a un ninot amb el que va ballar, i al segon va posar foc sobre l’escenari de El Molino, una arma amb què va destacar les seves habilitats i va confirmar perquè està considerada com la millor a Itàlia.

El meu Team Molino no va poder tenir millor mestre de cerimònies. Juli Bellot està en plena forma: quina alegria veure’l ballar, cantar, actuar i fer això que tan poca gent pot: arrencar les rialles del públic. En aquesta casa, algun encara no ho sap, està el millor showman de la ciutat. No es pot tenir més empatia amb el públic, més desimboltura, ni representar tan bé l’essència del cabaret com ho fa en Juli, que li dedica un número a la cocaïna provocador i executat a la perfecció en el qual també practica el transvestisme. Chapeau, Juli, és molt difícil fer el que tu fas!

Les noies, Geni Sánchez i Mayte Fernández van col·laborar amb passió en els números grupals i van tenir el seu moment en els individuals, on la primera va triar la passió caribenya per quadrar un número molt divertit en el qual van posar a ballar el públic. Mayte es va proposar un repte complicat: ballar amb una manta i li va sortir de deu. Va ser la dolçor i l’erotisme personificats. El que va fer sembla senzill, però provin de fer-ho a les seves cases: no ho és, és complicat perquè és subtil, perquè implica ser conscient de cada moviment per minúscul que sigui, implica tenir el cos i la ment posats en aquesta sensualitat que es vol transmetre. Alba Feliu, nova incorporació a l’equip, va posar el toc pin up a la nit amb la seva interpretació del “Johnny’s got a bum bum” de Imelda May.

Els nois tampoc no es van quedar enrere i mentre Sebastián Yannucci es va atrevir amb el número dels ventalls de plomes acompanyat per Geni i Mayte, mostrant la millor versió del número, del seu cos i del seu talent, Edgar Ávila va posar a la nit el moment reivindicatiu. La seva versió de “Creep” va ser un al·legat contra l’homofòbia que el públic va aplaudir d’allò més.

Aquesta reivindicació va prendre cos de dona quan van sortir Merche Mar i Sil de Castro executant un tête à tête amb Merche Mar en un diàleg divertit i procaç en el qual l’amfitriona de casa meva va desplegar tot el seu saber fer i la seva habilitat per a la improvisació, detalls que expliquen perquè tothom l’adora. Sil de Castro va fer riure a la platea fins a rebentar en un monòleg molt picant, del qual no explicarem res perquè cal veure-ho. No li va faltar l’estocada feminista, tan necessària en els temps que corren. Veniu a veure-la!

Potser no sóc objectiu, ho sé, però no recordo una engegada més potent que la d’aquest VII Festival Internacional de Burlesque. Ara només queda que s’assabenti la ciutat per complet. Et quedaràs sense veure-ho?

Leave a Reply

*

Col.laboradors

Contacte

Telèfon 93 205 51 11
E-mail: info@elmolinobcn.com
Formulari

On som?

C/Vila i Vilà, 99
08004 - Barcelona
Metro Línies 2 i 3, parada “Paral·lel”
Bus 21, 88, 91, 121, D20, H14, V11, N0 i N6
Veure a Google Maps

Social media

  • Youtube
  • Instagram
  • Linkedin
  • Rss

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR