Yolanda Ramos

Yolanda Ramos

yolanda ramosNascuda a Sabadell (1968) i veïna del Poble-sec per elecció, va debutar en el món de l’espectacle a El Molino, desvetllant-se com una gran actriu còmica.

Després del tancament del teatre va entrar a la mítica companyia La Cubana, on s’hi va estar dos anys de gira per tot l’estat. La fama pel gran públic li va arribar amb les seves celebrades intervencions al programa de televisió “Homo Zaping”, dirigit per José Corbacho.

Des d’aleshores ha participat en nombrosos programes i sèries de televisió: “7 vidas”, “El Club de Flo”, el programa d’en Buenafuente,Saturday Night Live”, ’”Escobilla Nacional”, “El club del chiste” o “Tu cara me suena”, entre molts d’altres.

L’any 2006 va protagonitzar un petit gran paper a la pel·lícula Volver, de Pedro Almodóvar.

YOLANDA RAMOS, UNA CÒMICA TOT TERRENY

Afirma que amb la vis còmica s’hi neix, que s’ha de tenir a l’ADN. La seva font d’inspiració per la creació de personatges és el realisme, el carrer, la vida quotidiana. Des de fa més de 15 anys és veïna del Poble-sec, del que es declara totalment enamorada.

Una de les obsessions de la Yolanda Ramos com actriu és el realisme: “Fer riure no és gens fàcil, i imitar encara menys…” Mentre prenc nota de les seves reflexions, serioses i ponderades, em costa creure que tinc davant una gran còmica, que clava a personatges com la Belén Esteban, –“¡Yo por mi hija ma-to!”-, i que ens ha fet riure tantes vegades… “En un plató les coses han de passar de veritat. Per això enganxen els reality show, enganxen les coses que estan vives… situacions, d’altra banda, que poden passar en la nostra vida quotidiana”.

“Els inicis varen ser molt durs, fins que vaig entrar a El Molino”

Yolanda RamosUn dia va dir allò de “mamá quiero ser artista” i, com que no va superar l’accés a l’Institut del Teatre –“els càstings se’m donen fatal…”- va fer diversos cursets d’interpretació i ball. Va trobar feina a Mallorca amb un grup que feia animació pels hotels: “la feina era esgotadora, no teníem ni un dia de festa. Va ser una època molt dura… vaig agafar bulímia i anorèxia, les dues coses. Ho explico sense embuts perquè crec que són malalties encara estigmatitzades i m’agradaria encoratjar a qui les pateix, i a les seves famílies, de que és possible sortir-te’n”. Tot un exemple de superació. Per recuperar-se va haver de tornar a casa i ho va fer, amb l’ajut inestimable de la seva mare, que sempre li ha fet costat. Una tarda, mentre feia repòs, va veure un reportatge per la tele sobre El Molino, amb la Merche Mar al cap davant, i va tenir clar que allò era el què volia fer: de vedette! “Com que no sóc el que és considera tradicionalment com una bellesa, vaig entrar primer al cor, fins que en Ricardo Ardévol em va donar el paper de vedette còmica. Crec que fer de “guapa” és un paper més desagraït: jo intento fer riure, que la gent s’ho passi bé i que per uns minuts oblidi els seus problemes”. I a El Molino s’hi va estar tres feliços anys: “El Molino i els meus companys d’aleshores varen ser un referent a la meva vida. Érem una tribu: ens passàvem els dia junts i ens ajudàvem sempre. Treballàvem moltíssim: els dissabtes tres funcions!! Però en tinc un grandíssim record”.

“Decidir ser artista és decidir fer una cursa de Marató”

Amb El Molino tancat va acceptar l’oferiment de La Maña per anar de gira amb el seu grup, fins que la va trucar en Jordi Millán de La Cubana… “Vaig actuar a “Equipatge per el 2000”, de gira. Vaig aprendre molt de La Cubana, i a més va ser una excel·lent carta de presentació per altres feines, però no varem encaixar. Jo venia d’un món molt lliure, El Molino, on tot, absolutament tot, s’improvisava. La Cubana tenia una altra manera de treballar, per a mi massa rígida i xocant… i vaig plegar. Decidir ser artista és com decidir ser corredor de maratons: a vegades creus que no hi arribaràs i de vegades et sents molt sol”. Per arribar-hi la Yolanda va fer tot tipus de feines. Una de les que la va marcar fou al Jamboree, de taquillera, quan la Plaça Reial era “dura”. “Aquella feina em va ensenyar molt. Va ser un bany de realitat amb els orígens de la Barcelona autèntica i una revolució interior brutal per a mi: vaig conèixer des dels més moderns de la ciutat fins als més pobres. Un dia va passar pel Jamboree en Jose Corbacho, que ja coneixia de La Cubana, i em va explicar un nou projecte: l’Homo Zaping, i aquest cop si que vaig passar el càsting, ja, ja, ja.” La Yolanda ha pogut treballar amb grans directors, com el Corbacho mateix, de qui ens diu que sap tractar molt bé als actors encara que la processó li vagi per dins, i amb en Pedro Almodóvar. Un curt però àcid paper a la ultra premiada “Volver” li varen donar l’oportunitat de treballar amb el director manxec: “El seu èxit, és que, a banda de ser un perfeccionista, explica molt be el què sent la gent normal i corrent, de poble o de ciutat; sap transmetre emocions i fer que els seus actors en transmetin”.

“Per sort els temps han canviat i ara hi ha còmiques, molt bones i ben valorades”

Els últims anys, fruit d’una llarga tradició teatral i del treball de moltes companyies, ha sorgit una nova fornada de còmics. I còmiques. “Abans feien de còmiques les dones considerades lletges, i n’hi havia poques, si exceptuem a la gran Mary Santpere. Era un món d’homes. Gràcies a La Cubana, en Corbacho, en Buenafuente, a la factoria del “Polònia”, etc., han sorgit moltes còmiques: la Mireia Portas, la Mònica Pérez, l’Agnès Busquets, o en Josep Ferrer, que es travestia per fer el personatge de la Soledad León de Salazar… i moltes més”. I com s’inspira un còmic? “Doncs mirant al seu voltant. Observant comportaments. Passejant… la vida és la millor font d’inspiració per un còmic”.

“El Paral·lel actual és força lleig: no és l’avinguda principal que hauria de ser”

Sense embuts ens ho diu, però convençuda de què “el treball de les associacions de veïns, de l’ajuntament i “d’iniciatives privades i valentes com la de El Molino el tiraran endavant”. Ens confessa que és molt més bonic el carrer Blai… “El Paral·lel actual no és “ni chicha ni limoná”. Tinc la sensació que el sol, al Paral·lel no dóna energia, molesta: falten arbres, terrasses amb tendals, vida. Hem d’aconseguir que el Paral·lel torni a ser un lloc per passejar. Una avinguda d’oci cívic, la avinguda emblemàtica del teatres de Barcelona.” La Yolanda Ramos, que va veure com El Molino tancava portes i el Paral·lel es degradava, està convençuda de la seva recuperació, però que, això si, l’hem de fer entre tots. “Vaig veure com es tancava El Molino, i ara veig com torna a néixer. És una emoció increïble. S’hi està fent una gran tasca, però entre tots, veïns, veïnes, taxistes, cambrers, tots, hem de contribuir a aixecar-lo. Els que durant anys ens hem queixat de que s’havia de salvar El Molino ara podem ajudar en una cosa: anant-t’hi i mimant-lo”. I t’hi veurem actuar novament? Ens pica l’ullet amb picardia, i ens respon: “Jo hi aniré, segur. Això no m’ho perdo”.

Cine, TV o teatre?

A mi m’agrada el contacte amb el públic: em quedo amb el teatre i amb la tele. Ara a molts shows de la tele hi ha públic, en directe, i no té tot el dolent del teatre: treballar els cap de setmana i sovint mal pagat. Queda més cool, per això, fer teatre o cinema, i si pot ser drama, no comèdia: sembla que tinguis més caché intel·lectual…

Barcelona o Madrid?

Jo visc a Barcelona, m’estimo la meva ciutat i el meu barri, el Poble-sec, però ara com ara Madrid, que és una gran ciutat, em dona feina i m’hi trobo també molt a gust.

Poble-sec o..?

Poble-sec. A seques. Hi vaig viure tres anys quan treballava a El Molino. I després hi he tornat. Des del terrat de casa meu entenc perfectament les cançons de Serrat, del que sóc una gran fan. Tenim de tot: mar i muntanya. I el cementiri de Montjuïc, on casualment hi estan enterrats els meus avis… on s’acaba el barri, se surt de la ciutat, i de la vida…

Entrevista Zona Sec / Maig 2010

Leave a Reply

*

Col.laboradors

Contacte

Telèfon 93 205 51 11
E-mail: info@elmolinobcn.com
Formulari

On som?

C/Vila i Vilà, 99
08004 - Barcelona
Metro Línies 2 i 3, parada “Paral·lel”
Bus 21, 88, 91, 121, D20, H14, V11, N0 i N6
Veure a Google Maps

Social media

  • Youtube
  • Instagram
  • Linkedin
  • Rss

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR